Categoria: Catàleg de rissagues i naufragis
me'n vaig, adéu
[14-IV-2011]
passes el cursor amb insistència sobre la paraula amor, però jo ja no t’estim, no t’estimaré més. l’amor elèctric que em proposaves no era ni blau ni versemblant. tenia faltes d’ortografia i era difícil de pronunciar. hauríem de parlar-ne em vas dir, sense fum, ni rellotges ni artificis, vas insistir.
vaig dir sí.
vaig anar a la perruqueria i...
cadàvers
[25-III-2011]
jo també m’agradava més quan era capaç de parlar d’amor, quan deia, per exemple, que contemplava el moviment del teu cos nu enmig de les onades i desitjava amb deliri una festa de pells foses. és clar, tenia la mirada neta i les paraules de pastís: encara ningú m’havia instil•lat el líquid de fer lleganyes que ara ho entelen tot, ningú m’havia...
la veu cansada
[23-III-2011]
avui és el dia de la veu cansada,
de les paraules lentes i el pensament
vegetal. si m’haguessis arreplegat,
si m’haguessis dit som aquí,
al teu costat, el capvespre seria
vermell i groc i no necessitaria
aquesta garrossa per estimar-te.
faria volar coloms encesos
de joia i recitaria versos bucòlics.
però no hi eres.
sempre que escric...
crèdit
[10-III-2011]
el dia que em vas implorar perdó em vaig morir.
no sé què en diuen els poetes fins d’aquestes coses,
fulleig els llibres daurats per intentar un camí
però les respostes són cares i a mi no em queda crèdit.
em vaig morir i em van colgar els menyspreus
i els crits dsganyitats.
no hi eres quan volia riure o quan havia pintat
un quadre...
ofeg
[01-III-2011]
un dia em vaig ofegar dins un vers cotó. havia pujat la marea dels meus mals i el gust de la sal era extraordinàriament dolç. el dia que em vaig ofegar dins el vers de cotó era blau i els músics ja s’havien acomodat als seus setials del costat de l’altar. les avemaries brollaven vertiginoses i regalimaven pels instruments de cartó i déu estava a...
insondable
[16-II-2011]
els regalims de suor maquillada, la pudor desoladora de la plaga, l’opressió de la passió amorosa inconfessada, la maledicció d’uns ulls que són miren i veuen i exageren la bellesa del cos prohibit, àngel! els records tòxics, l’amor, l’amor insondable, intocable. Venècia. la mort.
el cel
[11-II-2011]
el poeta amic diu que el seu estiu era un meló obert
per a mi,
l’estiu eren les barques, el salnitre i els crancs peluts
l’estiu eren els peus descalços, les ungles llargues i les mans brutes
l’estiu era la canya de pescar, els caragolins esclafats i el pa dur pel bromeig,
i les llisses, i els mabres i els cabots,
els surets, els...
