Esperança Camps - Dietari

[24-X-2011] deman un cafè amb gel i n’assaboresc el punt d’amargor cítirca. et contempl feinejant a la barca. Em mires. pag el compte i m’atrac a la riba. m’assec al norai i et reclam que em duguis a la ratlla de la posta. Em veus. sí, som la turista perfecta i tu ets el grum que necessit: dus la roba bruta i encara no has desembullat les...

[14-X-2011] podria escriure el dia de la partida, però no ho faré. podria donar lliçons de feblesa, i això si que ho faig: cada dia i cada nit som el caragol que s’amaga del vent, cada hora que passa som més passat que futur, el llibre de les esperances s’ha quedat sense fulls. algú haurà de venir a recollir les clovelles, els enderrocs de la negligència.

[10-X-2011] L’hora dels versos tristos ha arribat tan prest que ningú no l’esperava. Encara era de dia i els estels no estaven preparats per a titil·lar d’empegueïment. A nosaltres també ens ha agafat per sorpresa: els peus bruts, els cabells embullats, el raïm a mig collir, i aquell pensament a mig teixir. Ja no cal que correguem. Neruda avui només és el...

[27-Set-2011] voldria fer sentir la veu feréstega que és la paraula esquerdada de qui crida perquè s’emmiralla al pou i aquesta som jo i sé que ningú no m’ha d’ajudar a sortir però crid i crid i estosseg i faig renou i sé que no estic tota sola perquè en som molts els escanyats i som les gallines que corren sense cap i som els espaordits aquells que hem...

[12-VII-2011] implor perdó: he arribat tard a la festa de les lletres de pedra picada. els meus amics, els poetes, ja han escrit el que a mi m’hauria agradat dir. d’ells són les paraules, la veu i les idees. meua és l’enveja per la impossibilitat de construir el món sencer dins dotze línies de mots enllaçats en una tronyella perfecta. m’he posat al racó...

[11-VII-2011] m’assec a la proa i et veig enfilat al pal. t’admir. les veles només amen un déu i obeeixen els vents capriciosos. fulleig un llibre i esper el poeta que no ve a fer bullir la mar. no s’encén la mar, però sí les ànsies que es confonen amb el bressoleig de les onades, que s’asserenen amb les pells salades i els dits neguitosos....

[04-V-2011] la ràdio anuncia un dia esclatant. la veu metàl·lica del locutor diu bon dia, surt al balcó i cerc el blau però trob el gris dels cors robats. el cartell publicitari ven un cotxe màgic negre, lluent i amb un futur certíssim, entr a l’autobús que té els vidres bruts i la ferum m’esclata el nas. les portes del banc són tancades amb pany...