voldria fer sentir la veu feréstega que és la paraula esquerdada de qui crida perquè s’emmiralla al pou i aquesta som jo i sé que ningú no m’ha d’ajudar a sortir però crid i crid i estosseg i faig renou i sé que no estic tota sola perquè en som molts els escanyats i som les gallines que corren sense cap i som els espaordits aquells que hem vist la mort i aquells a qui ja ens ha assenyalat la veu feréstega i cansada i esquerdada que crida des del pou que és l’avern dels poetes fatus que diuen que moriran aviat una mort de silenci i de tomba i de veu esfondrada de llàgrimes falses que ningú no plorarà