La tardor ha arribat ben puntual, enguany, i ahir ens va fer un present. Una magnífica tempesta nocturna. Diuen que van ploure 37 litres sobre la ciutat. L'espectacle feréstec dels trons i els llamps tranvessant l'atmosfera és impagable. I si això passa de nit i tens els ulls tancats i estires el llençol per tapar-te una mica i imagines com les gotes de pluja s'estampen contra les teulades i les voreres i els cotxes, el resultat és una sensació d'agombolament extraordinària.
Sona Fréderic Botton. Per la tele veig falleres petites que ballen. Per la xarxa seguesc aquesta darrera correguda de bous a Barcelona. La gent crida dins i fora la plaça. A favor, en contra. Polítics, intel·lectuals. Diuen si, diuen no. Demanen llibertat. El torero estrella triomfa i li regalen orelles i coes sangnants.
Els becaris reparteixien bombons i gominoles. Avui acaben la seua estada entre nosaltres. Riuen. Ens besen i nosaltres els miram. Els desitjam el millor. Sabem que és molt probable que no els tornem a veure. Hem compartit amb ells jornades llarguíssimes de caps de setmana frenètics o avorrits, i no sabem res de les seues vides ni de les seues epserances.
La música de Bottom m'anima i m'aïlla. Veig imatges de persones que es manifesten contra la dictadura dels bancs i de les hipoteques. Em pos en la seua pell i tenc un escarrufament. M'en vaig a Paris amb el pensament i continui un joc de piulos tuiters amb una companya que seu dues taules més enllà. Volem escriure un relat a quatre mans. És divertit, però me n'adon que les nostres veus estan molt enfora una de l'altra. Faig un esforç per atracar-m'hi. Reim. ens ho passam bé jugant amb les paraules i les frases curtes.
La llum se'n va a poc a poc. Els capvespres compleixen la seua part del contracte i s'allarguen i s'estufen a la manera de Jaume Cabré.
Re: Tardor
Capvespre de diumenge. Sense treballar, em sembla melancòlic. Em fa pena que els becaris ja no estaran quan torne. No m'he acomiadat d'ells. Pense en la setmana que en breu m'espera, però pare. Stop. Encara em queden unes hores per fer alguna cosa no planificada, fins i tot irresponsable.