prest
Dilluns, 10 d'octubre de 2011
L’hora dels versos tristos ha arribat tan prest que ningú no l’esperava. Encara era de dia i els estels no estaven preparats per a titil·lar d’empegueïment. A nosaltres també ens ha agafat per sorpresa: els peus bruts, els cabells embullats, el raïm a mig collir, i aquell pensament a mig teixir. Ja no cal que correguem. Neruda avui només és el nom del gos del veí, i nosaltres, per molt que ens hi esforcem no sabrem distingir, entre el soroll, quina és la veu de Pablo.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
