me'n vaig, adéu
passes el cursor amb insistència sobre la paraula amor, però jo ja no t’estim, no t’estimaré més. l’amor elèctric que em proposaves no era ni blau ni versemblant. tenia faltes d’ortografia i era difícil de pronunciar. hauríem de parlar-ne em vas dir, sense fum, ni rellotges ni artificis, vas insistir.
vaig dir sí.
vaig anar a la perruqueria i em vaig posar la brusa blanca de randes, escotada. tu et vas afaitar i et vas posar aquells pantalons que sabies que m’agradaven tant. ens vam perfumar. tu al teu apartament, jo a la meua cambra. vaig arribar abans, és clar. vaig tenir temps de prendre’m un cafè i llegir el diari. tu et vas excusar: el trànsit, un client, o potser, una telefonada urgent, no ho record. no record quasi res, excepte les paraules de cartó que ens vam llançar amb fredor i serenitat. llocs comuns, tots.
estàs molt guapa, tu també estàs bé. com et va la feina? bé, i a tu? anam tirant, i ta mare què fa? bé, ja saps, l’edat. sí, ja sé, l’edat. està bé això de quedar, no? què volies? per què volies quedar? estic sol. sempre. tot sol. sí, jo també estic tota sola. encara t’estim. jo no, no t’estim, gens. no sé si demanar-t’ho. no m’ho demanis. ho he d’intentar. no, no m’ho demanis. escolta això que sona. sí, pachelbel, molt pesat. abans t’agradava, tenies un casset... sí, abans m’agradava, ara no. pensava que... no pensis, ho has intentat, me n’he d’anar. ja? és molt prest, havíem dit sense rellotge, mira quin sol més lluent, vols que passegem? me n’he d’anar. no sé perquè he vingut. perquè t’ho he demanat jo. sí, però jo no vull res amb tu, que ja no t’estim. però jo sí. no. sí. me’n vaig, adéu.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
