ofeg
un dia em vaig ofegar dins un vers cotó. havia pujat la marea dels meus mals i el gust de la sal era extraordinàriament dolç. el dia que em vaig ofegar dins el vers de cotó era blau i els músics ja s’havien acomodat als seus setials del costat de l’altar. les avemaries brollaven vertiginoses i regalimaven pels instruments de cartó i déu estava a punt de signar un tractat de no agressió. el vers de cotó blau i fat feia el seu camí cap a les meues neurones lleugerament somortes, lleugerament patètiques, filles de l’educació judeocristiana que em van instal·lar el dia del resset final. un dia em vaig ofegar dins un vers de cotó blau i fat i somort, i lleugerament patètic i vaig ser incapaç de sortir a celebrar-ho amb els arcàngels de la trompeta i les ones hertzianes.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
