crèdit
Dijous, 10 de març de 2011
el dia que em vas implorar perdó em vaig morir.
no sé què en diuen els poetes fins d’aquestes coses,
fulleig els llibres daurats per intentar un camí
però les respostes són cares i a mi no em queda crèdit.
em vaig morir i em van colgar els menyspreus
i els crits dsganyitats.
no hi eres quan volia riure o quan havia pintat
un quadre blau amb tot de núvols de cotó,
patètics i recurrents, però blancs al cap i a la fi.
no hi eres quan necessitava una mà ferma i tendra
al meu costat. tal vegada per això em vaig morir quan
em vas dir ajuda’m perdona’m acompanya’m.
el dol venia amb mi i les llàgrimes ja les havia plorades.
no sé què en diuen els poetes fins d’aquestes coses,
fulleig els llibres daurats per intentar un camí
però les respostes són cares i a mi no em queda crèdit.
em vaig morir i em van colgar els menyspreus
i els crits dsganyitats.
no hi eres quan volia riure o quan havia pintat
un quadre blau amb tot de núvols de cotó,
patètics i recurrents, però blancs al cap i a la fi.
no hi eres quan necessitava una mà ferma i tendra
al meu costat. tal vegada per això em vaig morir quan
em vas dir ajuda’m perdona’m acompanya’m.
el dol venia amb mi i les llàgrimes ja les havia plorades.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Re: crèdit
sònia moll
| 10/03/2011, 17:28
Els teus versos em deixen sense alè. M'hi quedo enganxada i després els recordo a estones, vénen sense avisar, "l'estiu eren els fosquets llargs", "un vers cotó", "el futur que ja no és"...
Re: crèdit
Sònia moltes gràcies per llegir aquests textos amb tanta generositat. Una abraçada.