No sé si és de bona educació explicar als altres el que un ha somniat la nit anterior. Em fa l'efecte que és un exhibicionisme un tant impúdic, però avui no me'n puc estar. M'he despertat amb un retgiró, els signes dels quals encara no he pogut esborrar de la meua cara. I tota la culpa la té aquesta rajola lluent des de la qual estic escrivint ara aquest post, amb el cafè entrevessat...
El context era la campanya electoral que ve. Per tant, es tractaria d'un somni premonitori? El cas és que no sé com ni com no, em fitxava l'equip de propaganda del president. La meua missió havia de ser retransmetre via twitter els seus mítins. Afortunadament no estava tota sola. A primera fila sèiem un munt de gent armats amb iPads connectats a twitter i a facebook i anàvem penjant piulos, fotos, frases... el que se'ns ocorria. A mi em tocava retratar l'ambient que rodejava l'acte. Un dia darrere l'altre. A la plaça de bous, al mercat, al poliesportiu, a l'autobús de campanya... Després de la primera setmana, els capcirons dels dits ja eren plans, les retxetes s'havien esborrat, i les idees també. Intentava despertar-me del somni però no podia perquè sempre havia de continuar escrivint. Sense voler, i avorrida de contar sempre el mateix, se m'ha ocorregut fer un piulo sobre la indumentària del candidat. M'he despertat de cop!