Dimecres, 23 de març de 2011
avui és el dia de la veu cansada,
de les paraules lentes i el pensament
vegetal. si m’haguessis arreplegat,
si m’haguessis dit som aquí,
al teu costat, el capvespre seria
vermell i groc i no necessitaria
aquesta garrossa per estimar-te.
faria volar coloms encesos
de joia i recitaria versos bucòlics.
però no hi eres.
sempre que escric no hi eres el món
torna pla i blanc i negre. desapareixen
els matisos i els carrerons es fan
més estrets.
Re: la veu cansada
Que bonic!