Dilluns
Dilluns.
Aquest post l'hauria volgut escriure anit, quan vaig tornar de la feina, com faig algun diumenge, però estava esgotada. El cap de setmana ha estat molt pesat a la redacció, molt intens per la quantitat i qualitat de les notícies que hem hagut de digerir. Volia escriure anit, deia, perquè just quan pitjava el comandament de la porta del garatge vaig veure que el rellotge del cotxe marcava les 12:21, l'hora que començava la primavera. Bé, vaig pensar, a veure si s'endú tots aquests mal averanys que estan a punt de colgar-nos davall una capa d'ignonímia i desolació. L'alè, però, va durar poc i vaig continuar pensant que els idus de març ja han arribat, però encara no han passat.
Un terratrèmol, un tsunami, una crisi nuclear, una intervenció militar a Líbia, les petites necieses i indecències diàries que alenam per aquí, les misèries que no veim perquè no hi ha ningú per a contar-les... què més? Escric des del pesimisme i em fa ràbia. Tal vegada la crisi econòmica només era un avís d'aquestes altres crisis que són molt més profundes i destructives.
Avui és el dia mundial de la poesia, bé. Sort dels poetes! Gràcies pels versos que són com capsuletes de redòs on refugiar-nos una estoneta, on deixar-nos bressolar per les ones blaves i netes i transparents de les paraules lliures.
La borsa puja, avui. No sé si és bo o dolent. Tal vegada és un senyal que les raboses s'ensumen una festa de carn capolada en forma de negoci per a reconstruir el que les "nostres tropes" estan destruint des de dissabte a la nit. Altra vegada la guerra televisada. Altra vegada interrompre la proramació per connectar amb al-jazeera, per mostrar com un míssil tomahowk surt disparat d'un barco americà al Mediterrani, que per alguna cosa, l'operació es diu "odissea de la matinada". El dia mundial de la poesia, una altra vegada, és clar..., pobre Homer!
I no, no sé com ajudar els libis a recuperar la democràcia. Tampoc no sé si nosaltres en podem donar moltes de lliçons de democràcia. Tal vegada als libis també els impedeixen veure algun canal concret de televisió perquè els mostra una realitat diferent de la que interessa al règim, i gràcies a la nostra intervenció podran veure totes les que els doni la gana, no ho sé.
Així que, a manera d'inventari: avui és dilluns, s'han acabat les falles, ha arribat la primavera, la borsa puja, fa sol i fred, els avions de Gadafi ja no poden volar, els japonesos tenen por de beure l'aigua de l'aixeta i de menjar espinacs, a València no podem veure TV3, reivindicam els poetes lliures i rellegirem trossets de l'odissea per desafrontar aquesta operació militar a Líbia.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
