Esperança Camps - Dietari

el poeta amic diu que el seu estiu era un meló obert
per a mi,
l’estiu eren les barques, el salnitre i els crancs peluts
l’estiu eren els peus descalços, les ungles llargues i les mans brutes
l’estiu era la canya de pescar, els caragolins esclafats i el pa dur pel bromeig,
i les llisses, i els mabres i els cabots,
els surets, els garbells i els escandalls
l’estiu era una casa a baixamar amb una finestra
ampla, verda, sa capadeta
i una porta gran i dues carotes, i escales i enfonys,
i moltes persones que m’estimaven
l’estiu eren els fosquets llargs, el amics, la bicicleta i els panets amb sobrassada
l’estiu eren el verdet i les culades a sa colàrsega, la inconsciència,
i la llet de sa Bufera
l’estiu era el cel
ara renec pel paradís perdut
i plor per la gent que ja no hi és