Esperança Camps - Dietari

Categoria: Catàleg de rissagues i naufragis

que no m'amollin

[07-II-2011] la poetessa diu: no amollis les paraules. dic gràcies i em mir el cursor i pens que tal vegada és l’últim que em queda, les paraules. sé que són dins aquesta retxa vertical que em fa l’ullet, que ve i se’n va. sempre se’n va! sense haver acabat de dir el que tenia a la punta dels dits. les paraules es resisteixen i la tecla d’esborrar els errors...

pitjor

[04-II-2011] la situació empitjora. les fàbriques tanquen i vomiten estols d’obrers nafrats. els empresaris pateixen una reconversió i es creuen, sense enrojolar-se gens que la revolució industrial va ser un somni; que l’estat del benestar és una anomalia; que els treballadors són esclaus; que els sous miserables que els paga són les seues cadenes; que...

la llargària de l'hivern

[02-II-2011] el poeta parla de la llargària de l’hivern que ve. llarg i dur i miserable, serà, diuen, i jo m’obsession amb la parvitat en que ens hem convertit: petites formigues cegues que caminen perquè veuen caminar altres petites formigues cegues i sordes que s’arrosseguen per l’asfalt en cerca de menjar. miques, excrements, restes del naufragi de...

andròmines

[28-I-2011] una onada ferotge m’ha empès a la platja i sóc l’única resta del nostre naufragi. el mapa del tresor, els llibres, els licors, les porcellanes fines, tots els fòtils que et feien tan feliç ara són al fons de la mar. si et submergeixes els podràs arreplegar, però t’avís: si et capbusses per recollir tantes andròmines em perdràs a...

mar de metzina

[24-I-2011] s’ha trencat el fil que cosia les meues esperances a tu no hi ha possibilitat d’establir comunicació amb el futur que ja no ets fa dies que els telèfons han deixat de sonar i l’escàner ja no emet el continu estossec de bellumes electròniques si no fos perquè et necessit tant, et diria t’odii si no fos perquè t’odii tant, et diria et...

les urpes de la por

[20-I-2011] he notat les urpes de la por a la gargamella. no eren els records de l'estiu passat ni el naufragi figurat de la nostra innocència. era la por que m'escanyava, era una vena a punt de rebentar, eren les mans tremolant i un regalim de bava escrivint un camí a la meua galta. no sé d'on venien la por ni les urpes ni els records vermell. no sé no...

«Anterior   1 2 3 4 5
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura