s’ha trencat el fil que cosia les meues esperances a tu no hi ha possibilitat d’establir comunicació amb el futur que ja no ets fa dies que els telèfons han deixat de sonar i l’escàner ja no emet el continu estossec de bellumes electròniques si no fos perquè et necessit tant, et diria t’odii si no fos perquè t’odii tant, et diria et necessit però s’ha trencat el cordó umbilical que ens unia el teu i el meu són dos cossos naufragats dins una mar de metzina
"dos cossos naufragats dins una mar de metzina"... aquestes paraules m'han impactat. Tot el text m'ha deixat glaçada, un projectil de dolor i bellesa al bell mig del xacra del cor.
una abraçada forta.
Re: mar de metzina
gràcies per les teues paraules tan amables