Sobre ciutats i persones
Caminant entre la boira
A la foto que encapçala el post hi ha Unai Siset parlant enmig de la boira pel carrer Sant Josep de Sueca, ben davant la casa de Joan Fuster. Ens la va fer en Jesús fa un parell de setmanes quan sortíem de la biblioteca de presentar Subsòl. Imaginàriament caminàvem cap a Alcoi, que és on aquest divendres presentarem el llibre. Dic Alcoi i automàticament surt un altre nom propi: Ovidi. El temps i l’obra artística que ens ha llegat li ha confegit la categoria d’universal i moltes vegades no cal ni tan sols dir Montllor. Les dues ciutats, Sueca i Alcoi, estan en l’imaginari col·lectiu com les viles natals d’aquests homenots. I m’agrada que sigui així. Les ciutats deixen de ser un nom en un mapa, un conjunt de places i carrers per ser l'univers d'algú que dedica la seua vida a crear, a pensar, a escriure, a lluitar... A la biblioteca suecana m’impressionava pensar que a l’altra banda de la paret hi havia la casa de Fuster. Divendres, quan els set Unais pugem a l’escenari del Teatre Principal estarem segurs i agombolats per l’esperit d’Ovidi, al seu poble, Alcoi.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
