Esperança Camps - Dietari

Subsòl a Sueca, anit

Dissabte, 15 de gener de 2011

De totes les fotos que ens va fer en Jesús anit a Sueca, he triat aquesta. Tots els Unais enfilats a l'escala de la biblioteca suecana, presidits per una senyora República, i rient a cor que vols. Unai Siset és així. Així solen començar i acabar les nostres reunions. Ahir vam presentar el llibre a Sueca, a la biblioteca suecana que està just al costat de la casa de Joan Fuster, que al mateix temps està just al costat de la casa de Manuel Baixauli. Ell conta que escoltava la màquina d'escriure de Fuster, i és clar... El lloc imposava, al bloc de Subsòl podeu veure més fotos, però l'ambient va esdevenir càlid i acollidor. Com per art de màgia. Totes aquelles persones omplien l'espai amb ganes de saludar el seu veí Manuel, i amb curiositat per sebre qui era la "gentola" amb qui s'havia ajuntat per a perpetrar aquest artefacte que és un llibre de relats escrit a tantes mans i tants cervells.

Entre la concurrència hi havia col·legues escriptors, i el fotògraf Francesc Vera, que enmig del diàleg va dir una frase per a defiinir el llibre que em vaig apuntar. Ja li vaig dir que l'empraria. Vera va dir que Subsòl és producte d'una seducció col·lectiva. Ens va agradar, sí. Seduits pels nous reptes i per les ganes de gaudir i aprendre fent literatura.

Quan vam sortir de la biblioteca, el carrer Sant Josep estava envoltat d'una boira vermellosa. Un regal humit del cel. L'atmosfera perfecta per fer cap al restaurant on vam continuar parlant de llibres, de fotografia, de Menorca, de gastronomia, de... de les coses agradables que ens regala la vida.

Es nota que m'ho vaig passar bé? Avui havia de matinar, que és dissabte i comença la meua setmana laboral, vaig escassa d'hores de son, però no m'importa.