la llargària de l'hivern
Dimecres, 2 de febrer de 2011
el poeta parla de la llargària de l’hivern que ve. llarg i dur i miserable, serà, diuen, i
jo m’obsession amb la parvitat en que ens hem convertit: petites formigues
cegues que caminen perquè veuen caminar altres petites formigues cegues i
sordes que s’arrosseguen per l’asfalt en cerca de menjar. miques, excrements,
restes del naufragi de les idees. l’hivern serà llarg i la depressió ens mossega els
turmells i nosaltres només sabem ser formigues cegues sordes i velles i brutes,
ancestralment dependents de deus que no tenen ni cara ni ulls ni cor. formigues
som. i com formigues morirem esclafades per la bota abans que un poeta ens
pugui escriure.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
