he notat les urpes de la por a la gargamella. no eren els records de l'estiu passat ni el naufragi figurat de la nostra innocència. era la por que m'escanyava, era una vena a punt de rebentar, eren les mans tremolant i un regalim de bava escrivint un camí a la meua galta. no sé d'on venien la por ni les urpes ni els records vermell. no sé no saber-ho. la paràlisi és una carícia falsa, desordenada i maldestra que m'assola i m'entumeix. he notat les urpes de la por a la gargamella i els records vermells del naufragi i les mans em tremolaven i s'acabaven les paraules quan tu deies adéu, t'estim, me'n vaig.
Re: les urpes de la por
quan passa la por, tornen les paraules. aferra-t'hi i no les deixis.
una abraçada forta.