Categoria: Textos diversos
ales
[09-XI-2009]
Sospires per trobar-te cara a cara amb aquell que et retalla les ales. És un feina lenta: cada dia un tros més, cada dia un tros menys. L’horitzó esdevé impossible, i la paraula futur s’esborra de la pissarra.
Quan descobriràs l’amo de les tisores el miraràs als ulls. Així t’ho han ensenyat els vells: mira net, mira clar....
hivern
[04-XI-2009]
T’ha envaït l’hivern. Fa dies que ho saps, que dissimules, que amagues, que negues. La rosada s’ha gelat als teus llavis que ja no somriuen. És llarga l’estació de l’absència. Són anys els dies freds. Les calces de llana, els guants de colorins, la bufanda estampada... tot són pegats inútils. El fred, l’hivern, el tremolor, ets tu.
espès
[02-XI-2009]
tot és molt espès. les sagetes no hi entren. el foc s'apaga. ella tresca per la vorera i esclafa llimacs. no té ulls ni boca, però et mossega el fetge. comptes els dies a un calendari caducat. un, dos, tres, quatre, trenta, quaranta-cinc. t'atures. els dies de l'aigua bruta s'aboquen al penyassegat.
màscara
[31-X-2009]
ara ja fa dies que conviviu. quan obres els ulls et diu bon dia i tu l'escrutes. com ens anirà avui?, penses, però no goses mirar-la a la cara. l'esforç de la impostura cada vegada resulta més estèril. tard o d'hora ho sabran. et llevaran la màscara i tu descansaràs.
El mes d'octubre, a València
[29-X-2009]
El mes d'octubre, a València. Als octubre. Als congressos, als seminaris i als encontres. El mes d'octubre, a València s'escolten tots els accents de la nostra llengua. Es troben tots els pensaments que conformen la nostra cultura. El mes d'octubre, a València, alumnes i professors viuen dins un oasi (aquest sí, oasi i miratge) i pensen i...
és de nit i plou
[28-X-2009]
és de nit i plou. els fanals del carrer vomiten una claredat taronja. ella ha sortit al carrer. descalça. amb la camisa de dormir plena de parracs. sense les dents. sense l'ànima. amb els cabells embullats. el cel plou i ella crida. estira el cap als núvols i els seus ulls s’amaren del diluvi. crida. algunes finestres s’il·luminen. algú despassa...
si
[26-X-2009]
si escrius per escursar la profunditat del forat, però cada vegada t’enfonses més, si canvies el títol però tot continua igual,
si veus que el quitrà que t'habita t’impedeix respirar,
si trobes que ets tu que desafines i que la resta riu,
si si és no
