ales
Dilluns, 9 de novembre de 2009
Sospires per trobar-te cara a cara amb aquell que et retalla les ales. És un feina lenta: cada dia un tros més, cada dia un tros menys. L’horitzó esdevé impossible, i la paraula futur s’esborra de la pissarra.
Quan descobriràs l’amo de les tisores el miraràs als ulls. Així t’ho han ensenyat els vells: mira net, mira clar. Demanaràs explicacions, i, coix i manco com seràs, només podràs plorar i grinyolar.
Quan hagis matat el monstre que et castra ja no et caldrà volar. Hauràs perdut els teus millors anys: ningú et tornarà les renúncies. Ja no tindràs ni horitzó ni paraules ni futur, ja no hi seràs tu.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
