T’ha envaït l’hivern. Fa dies que ho saps, que dissimules, que amagues, que negues. La rosada s’ha gelat als teus llavis que ja no somriuen. És llarga l’estació de l’absència. Són anys els dies freds. Les calces de llana, els guants de colorins, la bufanda estampada... tot són pegats inútils. El fred, l’hivern, el tremolor, ets tu
.