Categoria: Textos diversos
La Ràdio
[01-X-2009]
Via Facebook la meua cosina m’explicava com va reaccionar davant una inundació a casa seua. Em deia: “Una vegada em va tocar a jo eixugar aigu d'un xubascu mal plogut. No em podia aturar de plorar quan veia com hi plovia dins aquell estudi... i com més plorava, més aigu hi havia”. Em va semblar una imatge molt poètica i així li ho vaig...
Els peus i els llençols
[27-Set-2009]
Escric això al llit. Ja és dilluns. A la ràdio parlen de bous. La tempesta està aferrada a la meua finestra. He despassat les cortines per deixar entrar els llamps i els trons. Plou poc, ara. Aquest episodi de mal temps l'han anunciant amb tanta anticipació, ens han fet tanta por, que ara ens sembla pobre. Acab de penjar al facebook unes quantes...
Retall
[21-Set-2009]
Sé que un dia arribaran totes les fosques, i aquell dia hi vull ser. Esperaré asseguda, com em van ensenyar els antics. Asseguda i amb calma obriré els ulls per veure-ho tot negre, el color de tots els colors, el no color. No sé si sabré dir adéu, ni tan sols podré desitjar-me un bon viatge. Sortiré sense paraigua i sense metàfores fraudulentes....
Onze anys
[15-Set-2009]
és la una de la matinada i no estic gaire inspirada. però estic contenta. acabam de col·locar un regal per a la petita de la casa a la seua habitació. avui fa onze anys i el trobarà quan es desperti. els aniversaris de les filles són un poc com la nit de reis, perquè sempre que podem intentam que els seus despertars siguin especials, que tenguin...
Més jutipiris
[30-VIII-2009]
Avui és juliol, però escric aquest post per al 30 d’agost. Repassant els textos de jutipiris, me n’he adonat que els primers dies tractava la bitàcola com una joguina. Una joguina nova. No sabia ben bé com anava, i escrivia sense parar, sense sentit. Després de la intensitat dels dos primers dies, em vaig aturar d’escriure. Era a València per...
Jutipiris
[29-VIII-2009]
És com rar això. Aquest text es publica avui, però el vaig escriure el mes passat. Bé, no, ho estic escrivint ara, però es publicarà el mes que ve. Sí, ja sé que als periodistes els passa sovint. Ja sé que escriuen reportatges que surten publicats unes setmanes després. Però això no és una publicació periòdica. Això és un blog. I per mi, un...
Un crit
[08-VIII-2009]
El crit, el xiscle, l’esgarip. Escric des de casa. He pujat a la terrassa de dalt on tenc la lluna plena més a prop i les persones més enfora. Del carrer m’arriben uns ressons que no he cercat. Una dona crida paraules punxagudes. Vull llegir Pla i escolt crits castellans i descarnats. T’obriré en canal i et trauré el fetge. El fetge. Trenca el...
