Retall
Dilluns, 21 de setembre de 2009
Sé que un dia arribaran totes les fosques, i aquell dia hi vull ser. Esperaré asseguda, com em van ensenyar els antics. Asseguda i amb calma obriré els ulls per veure-ho tot negre, el color de tots els colors, el no color. No sé si sabré dir adéu, ni tan sols podré desitjar-me un bon viatge. Sortiré sense paraigua i sense metàfores fraudulentes. El dia que arribaran totes les fosques estaré sola i la casa serà silenci. Els insectes dormiran i les ombres fugiran per les escletxes.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Retall
Perdona, Esperança, fa temps ens vam saludar a la presentació del teu darrer llibre. No ens coneixem i segurament ara no em reconeixeràs. Et vaig demanar pels noms de les teues filles, que em va sobtar molt, recordes?
Bé, ara t'escric perquè no sé com interpretar aquest text teu, tan poètic i tan enigmàtic. Em fa calfred, però em deixa preocupat. Supose que no hem de pensar en cap despedida, cert? Continues escrivint amb gana, no? Ja diràs, si ho trobes convenient.
Un lector.