Esperança Camps - Dietari

Onze anys

Dimarts, 15 de setembre de 2009

és la una de la matinada i no estic gaire inspirada. però estic contenta. acabam de col·locar un regal per a la petita de la casa a la seua habitació. avui fa onze anys i el trobarà quan es desperti. els aniversaris de les filles són un poc com la nit de reis, perquè sempre que podem intentam que els seus despertars siguin especials, que tenguin alguna sorpresa i celebrin el dia des que s'alcen.

onze anys, i encara li deim la petita de la casa! encara és el nostre osset de peluix, encara ve al nostre llit i ens agrada, encara no arriba a la lleixa de la cuina on hi ha els gots, encara l'hem de vigilar perquè l'entrepà no quedi oblidat damunt la taula, encara l'acompanyam a la parada de l'autobús...

onze anys fantàstics! el seu somriure és una festa, i la seua manera de contar les facècies és única.

passen de la una de la matinada, no estic inspirada i aquest post sona a mare bavosa, però m'és igual, avui tenc llicència. ella dorm, amb el seu pijama de la hello kitty, feliç. amb els seus peluixos. imagin que somnia que és mestra d'escola i posa deures o renya a aquells que no els han dut fets, com fa quan juga amb alumnes imaginaris. tal vegada somnia que és una gran advocada i defensa causes impossibles, que no perdudes. segur que somnia estotjos de maquillatge i sabates de taló alt i vestits negres de lluentons, com el que es volia provar avui capvespre a el corte inglés.

no són més que tòpics: que siguin feliços, volem les mares per als nostres fills. feliços, sans, bones persones.

onze anys, fa avui la petita de la casa