és de nit i plou
Dimecres, 28 d'octubre de 2009
és de nit i plou. els fanals del carrer vomiten una claredat taronja. ella ha sortit al carrer. descalça. amb la camisa de dormir plena de parracs. sense les dents. sense l'ànima. amb els cabells embullats. el cel plou i ella crida. estira el cap als núvols i els seus ulls s’amaren del diluvi. crida. algunes finestres s’il·luminen. algú despassa les cortines. tothom calla. ella obri els braços i crida paraules incomprensibles. plou molt. dins i fora, plou. a casa no hi ha ningú per explicar aquest naufragi.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
