Esperança Camps - Dietari

[01-V-2011] És diumenge i fa sol. Primer de maig. Dia de les mares. La jornada ha començat amb una sorpresa en forma de sobre i de paquet dipositats amb delicadesa i supòs que amb nocturnitat al seient del cotxe. He vingut contenta a l'oficina. Un mocador de tons blaus i una carta feta de paraules suaus i cotonoses i clapadeta d'enganxines de formes...

[29-IV-2011] Feia dies que els escoltava amb més intensitat perquè em volia sebre molt bé les lletres, i sort que ho vaig fer. Tot i que era un concert al Palau de la Música, amb seients numerats, l'espectacle va acabar tal com m'esperava, amb la gent dreta, ballant i cantant, i picant de mans i fent cors a les cançons dels amics. Fa un parell de mesos que...

[28-IV-2011] El dia de Sant Jordi el darrer llibre d'Albert Espinosa va ser el més venut en català i en castellà a Catalunya. El mateix dissabte vam sebre que ahir dimecres n'Albert venia a València, a signar llibres a l'Fnac. Na Júlia va començar a ser fan d'Espinosa a través del personatge del doctor Utrera a la sèrie "Abuela de verano". Fa un parell...

[21-III-2011] Dilluns. Aquest post l'hauria volgut escriure anit, quan vaig tornar de la feina, com faig algun diumenge, però estava esgotada. El cap de setmana ha estat molt pesat a la redacció, molt intens per la quantitat i qualitat de les notícies que hem hagut de digerir. Volia escriure anit, deia, perquè just quan pitjava el comandament de la porta del...

[13-III-2011] Escric això des de la feina. D'aquí a cinc minuts baixaré a dinar. Fa sol. Tenc els ulls plens d'imatges de desastres que em duen a recordar altres tragèdies més petites i quotidianes. Però dramàtiques, també. Des del divendres pens que hauria d'escriure alguna cosa sobre el terratrèmol del Japó. Em sent incapaç. Des del primer moment em vaig...

[07-III-2011] No sé si és de bona educació explicar als altres el que un ha somniat la nit anterior. Em fa l'efecte que és un exhibicionisme un tant impúdic, però avui no me'n puc estar. M'he despertat amb un retgiró, els signes dels quals encara no he pogut esborrar de la meua cara. I tota la culpa la té aquesta rajola lluent des de la qual estic escrivint...

[02-III-2011] L’altre dia vaig veure un grup de facebook que es deia “yo también tuve un bloc cuando estaban de moda”. Idò, ara resulta que els blocs es veu que no estan de moda. Quan van començar, no fa tants d’anys, molta gent hi va veure l’oportunitat d’expressar-se i publicar opinions i relats amb una absoluta immediatesa. Eren això, els blocs. Ho són...