Categoria: Textos diversos
No vull que em sembli normal
[28-VI-2012]
Abans de les nou del matí he baixat el plàstic, el paper i el vidre als contenidors de reciclatge. Al costat hi ha el del fem orgnànic. És en aquest contenidor que hi ha un home remenant amb una vara metàl·lica. Al costat te la bicicleta estalonada a la paret. Al portaequipatges hi du un microones fermat amb un cordill. L'home és molt prim i...
Els estius feliços
[22-VI-2012]
Quan era petita hi havia els estius feliços. Eren estius llargs, que començaven per Sant Joan i acabaven a mitjan setembre, quan havíem de tornar a l’escola. Eren estius càlids, d’hores llargues, de fosquets eterns. Els estius feliços de quan era petita eren blaus i tenien xarxes i garbells, caragolins i canyes de pescar. Els estius, que eren...
Minut i resultat
[15-VI-2012]
Me n'he adonat que fa massa dies que no escric al bloc. Intentaré actualitzar alguns temes que tenc pendents.
A Ciutadella deim "tenim Sant Joan damunt", perquè el temps, al meu poble, es compta tenint com a mesura els mesos, setmanes o dies que hi falten per la festa. Així és que avui matí llegint això m'he emocionat. Ahir ja vaig fer la...
Sobre Col·lecció particular
[02-VI-2012]
Ja fa uns dies que en parlam. Està a punt de sortir al carrer un nou llibre meu. L’he titulat Col·lecció particular i en aquest cas és una novel·la breu. Si exceptuam Zero graus, que no sé ben bé si és una novel·la breu o un conte llarg, aquesta és la meua primera experiència en aquest format. I m’ha agradat escriure-la. M’ho he passat mot bé...
Anau alerta!
[29-V-2012]
La situació és aquesta. Cada dia hi ha més empreses que despatxen treballadors. És fàcil i barat. Cada dia que passa hi ha més persones teòricament aturades. Molts d’aquests aturats, la majoria, són gent molt ben preparada. En aquest grup més nombrós de persones a qui se’ls barra el pas hi ha metges, mestres, llauradors, infermers, periodistes,...
És supervivència i dignitat
[20-V-2012]
La taula plena de papers, els cables desendreçats i una mena de silenci propi dels darrers instants d'una festa, aquella sensació que és hora de marxar perquè no queda res a dir, perquè no hi queden gots nets i a les safates de menjar només hi queden els escuradents i els pinyols de les olives. S'acaba un cap de setmana molt molt dur.Va començar...
Que algú els ho diga, per favor!
[02-V-2012]
Reproduesc l'article que la quinzena passada va sortir al Bon Dia Notícies. Si preferiu llegir-lo a l'original, aquest és l'enllaç
Cada dia de Pasqua és igual. Tu voldries ser al teu poble per veure com maten els bujots, una mena de ninos de drap amb el cap d’olla, que representa satíricament algun personatge que ha estat notícia durant...
