Esperança Camps - Dietari | Minut i resultat

Minut i resultat

Divendres, 15 de juny de 2012

Me n'he adonat que fa massa dies que no escric al bloc. Intentaré actualitzar alguns temes que tenc pendents.

A Ciutadella deim "tenim Sant Joan damunt", perquè el temps, al meu poble, es compta tenint com a mesura els mesos, setmanes o dies que hi falten per la festa. Així és que avui matí llegint això m'he emocionat. Ahir ja vaig fer la foto que veis aquí al costat. La carota és una reproducció d'una de les que tota la vida hi ha hagut a la casa dels avis, a Baixamar, i la va pintar el meu cosí en Martí quan era molt molt jove. La tenc a l'estudi on faig feina i només he d'alçar el cap perquè comenci la rissaga de records i emocions. Els de la foto som el meu pare, la meua tia Mari, un bè i jo, que encara no caminava. Ah, i pels que no sou de Ciutadella us de he dir també que l'endemà de Sant Joan, que és el dia de Santjoanet, solem dir que l'estiu ja s'ha acabat. Som així...

Estic contenta perquè quasi coincidint amb Sant Joan (això que he dit abans, que tot gira al voltant de...) surt al mercat una novel·leta breu, "Col·lecció particular". Aquí i aquí n’he parlat. Només vull tornar a agrair la confiança que em fa Moll i expressar, com sempre en aquests casos, la sensació de nus a la panxa en sebre que hi ha gent que es prendrà la molèstia d’anar a cercar un llibre que he escrit, i que el llegiran, i que el reescriuran i que em comentaran que els ha semblat. És màgic. Moltes gràcies.

Sobre la crisi econòmica no tenc opinió. Ara ja no. Ara el que toca és unir les mans. Fa dies que un grup de gent estem fent córrer aquesta etiqueta per twitter, i escrivim articles com aquest, aquest o aquest. Com més serem, més prest podrem canviar les coses. Necessitam nusos per teixir una xarxa ben gran, ben espessa i ben resistent

Sobre l’ERO que ens penja damunt els caps dels treballadors de la meua empresa... El de sempre, que els treballadors d’RTVV no som els culpables de la situació en que es troba, que els valencians es mereixen uns mitjans de comunicació públics que els representin sempre i en tot lloc, que el periodisme és el millor ofici del món, que sense periodistes la societat és més pobra i d’això ens n’adonarem quan ja no hi hagi remei que... que continuarem lluitant amb dignitat.