Ja fa uns dies que en parlam. Està a punt de sortir al carrer un nou llibre meu. L’he titulat Col·lecció particular i en aquest cas és una novel·la breu. Si exceptuam Zero graus, que no sé ben bé si és una novel·la breu o un conte llarg, aquesta és la meua primera experiència en aquest format. I m’ha agradat escriure-la. M’ho he passat mot bé perquè he intentat jugar amb elements narratius que fins ara no havia explorat. Fa devers cent trenta pàgines que formen un únic paràgraf. Per això m’agrada dir que, a pesar que la novel·la és breu, també és riu. Un riu de magma, una glopada que em va sortir de dins i fluïa sense aturador fins pràcticament quan hi vaig posar el punt i final.
Una de les coses, potser la que més, que em fan més feliç és que la novel·la que està a punt de sortir me l’ha publicada Moll. Això significa moltes coses en aquests temps. Tots sabem com de fotuda està sent la crisi per al sector editorial, i Moll no n’és una excepció. És per això que vull agrair Susanna Moll i tot el seu equip la confiança que em fan publicant Col·lecció Particular
.Vull fer també una menció especial a la col·lecció on es publica aquest llibret. Biblioteca les Illes d’Or. Potser a molta gent no li soni de res. Mirau la foto que companya aquest text. Són només unes quantes obres publicades amb aquest segell. Als menorquins ens toquen molt de prop. A Les Illes d’Or hi han publicat Ruiz i Pablo i Ferran Martí i Camps, per exemple. Però a Les Illes d’Or és on Francesc de Borja Moll va decidir prologar i publicar, a principis dels anys setanta, els Contes menorquins del meu mestre Pau Faner. Com no m’he de sentir honorada?