Anau alerta!
La situació és aquesta. Cada dia hi ha més empreses que despatxen treballadors. És fàcil i barat. Cada dia que passa hi ha més persones teòricament aturades. Molts d’aquests aturats, la majoria, són gent molt ben preparada. En aquest grup més nombrós de persones a qui se’ls barra el pas hi ha metges, mestres, llauradors, infermers, periodistes, fotògrafs, instal·ladors d’ascensors, dissenyadors, arquitectes, dentistes, enginyers, maquinistes del metro, pintors, manobres, llanterners, venedors, traductors, físics nuclears, conductors, repartidors, artistes de circ, economistes, advocats, impressors, escriptors, editors, realitzadors, càmeres, publicistes, locutors, actors, guionistes, operadors de laboratori, acomodadors, cantants, músics... Totes aquestes persones que a Espanya són més de cinc milions, estan molt ben preparats. Han estudiat, han llegit, han viatjat, han vist, han parlat, han viscut moooooolt més que els patrons que han signat el seu acomiadament. Saben molt més que els polítics que decideixen, sempre xafant moqueta, quina és la política econòmica que s’ha de seguir per assegurar un futur no se sap ben bé per a qui. Saben molt més que els jutges que no baixen de la seua torre d'ivori i naftalina i ens continuen mirant a tots des de dalt. Totes aquestes persones que no tenen feina, però saben fer aquests oficis i molts altres, i han viatjat, i han llegit, i han conegut gent, i saben on informar-se.... saben, també, molt més de la vida que els directius de les entitats bancàries que ens han estafat i pretenen continuar fent-ho. Molt més, sí.
Per això, senyors polítics, senyors jutges, senyors directius de les entitats bancàries que ens heu estafat i voleu continuar fent-ho fins a l’infinit i més enllà: anau alerta!
No és una amenaça. És un avís. Tot aquest talent que tenen totes aquestes persones perquè han estudiat i s’han format i tenen els ulls i les orelles ben obertes... tot aquest talent no es perd encara que ara no tenguin un lloc de treball on posar-lo en pràctica. Tot aquest talent hi és. I tard o d’hora, senyors, el posaran, el posarem en comú, i farem coses grosses. Farem coses tan interessants com canviar la perspectiva, el punt de vista, l’equilibri. El món ja no girarà com vostès volen, sinó al ritme de tot aquest talent que, d’un moment a l’altre es posarà en marxa.
Tant de bo no sigui massa tard. Tant de bo hi siguem tots, encara.
nota, he escrit aquest post després de llegir aquest article de Joan Carles Girbés.
Textos diversos, Hi crec |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
#unimlesmans
Esperança, moltes gràcies pel teu apunt, encoratjador i propositiu. Cal que ens fem tots aquesta reflexió, perquè si aconseguim canviar la perspectiva, jo també estic convençut que farem coses grosses. Segur que sí!!