Esperança Camps - Dietari

Amics

Això és com un cicle. Fa pràcticament un any que amb l’ajuda de BalearWeb vam posar en marxa aquest blog. Un dels primers posts que vaig penjar a principis de desembre passat (a banda dels que parlaven dels meus llibres i arreplegaven alguns textos i documents) es titulava Amics, com aquest. I quasi simultàniament en vaig penjar dos titulats Cartes I i Cartes II. Intentava parlar de les relacions entre persones, i de les relacions entre escriptors. En aquell moment l’excusa era la lectura de les cartes entre Mercè Rodoreda i el seu editor Joan Sales. Ara, el pretext és la presentació a València fa un parell de dies del llibre Dos amics de 20 anys. Salvador Espriu Bartomeu Rosselló-Pòrcel. I dic que és com un cicle perquè fa quatre dies vaig penjar un post després de llegir les cartes entre Gil de Biedma i Ferraté, i ara estic acabant de llegir unes delicioses memòries de Luis Goytisolo on també parla dels seus amics. Dels amics, dels companys de generació, dels saludats, dels freqüentats. És un pensament meu recurrent sobre què escriuran els escriptors que ara són joves quan tenguin setanta anys. Quins documents tindran. Em deman si la gent conserva els emails que es creua de manera frenètica. Si totes aquestes coses que s’escriuen a la xarxa les conservarà algú (persona o màquina) per poder historiar el que fan i com es relacionen els escriptors a les primeries del segle XXI, com van passar de la grafomania a la mecanomania...

En aquest post volia parlar de la presentació del llibre sobre Espriu i Rosselló-Pòrcel. Es va fer a l’Espai Illes Balears de l’Octubre CCC. Un espai que es va inaugurar amb molta solemnitat i que, a poc a poc va omplint-se de contingut amb l’organització de tot d’actes que fan de València un espill, del que es crea a l’altra banda de la mar.

L’autor del llibre és Xavier Abraham, un home que viu per a la poesia i que té la que diuen que és la millor llibreria de poesia de Palma. Abraham té el mèrit d’haver sabut cercar i trobar una sèrie de documents que ningú sabia que existien. Papers, llibretes, cartes, alguna fotografia, que documenta la relació entre Rosselló-Pòrcel i Espriu. Es van conèixer a la Universitat de Barcelona l’any 1930, quan tots dos tenien disset anys i el Mallorquí va anar a estudiar a la Península. Aquells que hem fet el mateix camí sabem que aquestes amistats, les que fem els pobres estudiants illencs que aterram a Barcelona amb pocs anys, solen durar tota la vida. I tota la vida va durar la dels dos escriptors. Tota la vida de Rosselló-Pòrcel, mort l’any 1938, en un sanatori, en plena guerra. Recoman vivament el llibre, que és molt visual, que té documents entranyables, que és, com un documental. I a més a més, va acompanyat d’un CD on tota la documentació es pot contemplar amb calma i amb detall.

La presentació de l’Octubre la van fer Carles Cabrera, que és el delegat de literatura del Govern Balear, i el poeta valencià Jaume Pérez Montaner, que va fer una introducció deliciosa del llibre. Una presentació on va parlar de la joventut, d’amistat i de poesia.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura