Esperança Camps - Dietari

Juan Ferraté Jaime Gil de Biedma. Cartas y artículos

Carlos Barral, J.M. Caballero Bonald, Luis Marquesán, Jaime Gil de Biedma, Angel González i Juan Ferraté a la tomba d'Antonio Machado

Fa un parell de setmanes, quan vaig anar a Barcelona per a fer de jurat del Premi El lector de l’Odissea, vaig dedicar tot el temps lliure que em va deixar l’horari dels trens a visitar llibreries. L’any passat vaig descobrir La Central del carrer Mallorca, i ja forma part de l’itinerari obligat cada vegada que vaig a Barcelona. Entre altres, aquesta vegada vaig comprar un llibret on es recull la correspondència entre Juan Ferraté (Joan, a partir dels anys 80) i Jaime Gil de Biedma. L’ha editat ara (setembre de 2009) El Acantilado. Ferraté el va deixar enllestit abans de morir, el 2003. A València l’hauria trobat també, però em va agradar comprar-lo a Barcelona, la ciutat del meu autor de capçalera.

El llibre compren la correspondència intermitent entre els dos membres de l’anomenada Generació dels 50, entre els anys 1957 i 1988. Ferraté era a Cuba o a Edmonton, i Gil de Biedma era a Barcelona. També hi ha dos articles del poeta de Reus sobre l’obra del seu amic Gil de Biedma.

Ja n’he parlat a aquest dietari de la contradicció que em produeix llegir epistolaris. D’una banda, es veu que la meua curiositat innata m’hi empeny. De l’altra, un cert pudor em fa que en alguns moments, la lectura es torni desagradable. Al llibre de Sales/Rodoreda això em va passar exageradament. Al de l’intercanvi Ferraté/Gil de Biedma, un poc menys. Deu ser perquè les cartes són menys freqüents, o perquè contenen menys confessions personals. Aquí es parla de poesia, de la situació política que ofegava Gil de Biedma a Barcelona, de crítica literària... Però també conté un passatge on Ferraté es queixa amargament de com Carlos Barral i Jaime Siles el menystenen a l’hora de publicar una de les seues obres a Seix Barral. En un moment donat demana a Gil de Biedma que intercedeixi, però ell passa un poc i li contesta amb evasives. Els temps no canvien... i queda clar que fins i tot, els grans amics poden esdevenir enemics davant l’edició d’un llibre.

No sé per què, però em fa la sensació que el llibre traspua tristesa, impotència, soledat. Entre que un escriu una carta i l’altre li contesta poden passar, a vegades, dos o tres mesos. Es justifiquen. Interpreten el paper de l’amistat que se’ls suposa. Ja a mitjans anys 80, Jaime Gil de Biedma li diu a Joan Ferraté que cada vegada li agrada menys el contacte amb la gent, sobretot, amb la gent que més coneix...

Les introduccions i justificacions que fa Ferraté a vegades són se’m fan pesades, però em semblen necessàries perquè contextualitza les cartes. I els dos articles finals m’agraden com a lectora i admiradora confessa que som de Gil de Biedma.

Em vaig atracar al llibre amb curiositat, però també amb por. El temor s’ha confirmat, però no em penedesc d’haver llegit el llibre. És més, anirà de cap al prestatge que tenc dedicat a casa a Gil de Biedma.

Comentaris

esperança

Re: Juan Ferraté Jaime Gil de Biedma. Cartas y artículos

esperança | 11/11/2009, 21:03

juli: em fa pànic la pel·lícula. d'una banda tenc moltes ganes de veure-la, però de l'altra tinc por. vaig llegir amb passió la biografia de miguel dalmau que va ser tan criticada... no sé. ara estic llegint "cosas que pasan", una mena de memòries de Luis Goytisolo. un llibret fascinant, com la seua obra narrativa... ja en parlaré.

Juli Capilla

rectificació

Juli Capilla | 11/11/2009, 17:18

com no n'hi ha des de Madrid

Juli Capilla

La Generació dels 50

Juli Capilla | 11/11/2009, 17:16

Una gran generació, la dels 50, perfectament estudiada per Carme Riera. Em fascina la seua poesia, les seues peripècies vitals i, també, perquè constitueixen un pont de diàleg entre les lletres catalanes i les castellanes: un exemple de convivència i de tolerància com n'hi ha, per exemple, des de Madrid (amb les excepcions que calguen, que n'hi ha poques). Ara vorem copm està l'adaptació al cinema que estant fent de la vida de Jaime Gil de Biedma. Jo no me la perdré: hi surt Jordi Mollà.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura