He titulat aquest post, Cartes II perquè l’he concebut com un doble post d’estrena d’aquest blog. Encara toca continuar parlant de l’intercanvi de missatges. No són cartes en paper com les que s’escrivien en Joan Sales i na Mercè Rodoreda, sinó correus electrònics girats durant el procés de creació d’aquesta pàgina entre n’Elena Vera, l’administradora de Balearweb, i jo. Una setmana hem estat per construir el blog. Bé, l'ha construït ella a partir de quatre idees malgirbades i una foto que em va fer en Jesús. Hi ha hagut moments molt frenètics d’intercanvi d’informació. Instants en que em feia la sensació que furonàvem la pàgina a quatre mans: ella al seu estudi a Andratx i jo al meu estudi a València. Simultàniament construíem aquest invent en què he anat incorporant textos que tenia escampats per aquí i per allà. Au idò, ja tenim un blog que inauguram amb banderetes i fanalets. I confeti... i il•lusió. Gràcies i benvinguts.
En fi...
He passat molt de gust treballant amb tu, ets una clienta ideal :-)
Els blogs de mare i filla
Ho he passat molt bé llegint els comentaris intel.ligents i agosarats d'Esperança que em permeten conèixer-la una mica millor. Crec que estem davant d'una erscriptora amb molt de futur. Sols hi ha que veure l'evolució tan meteòrica que ha fet la seua literatura en poc de temps. Es mereix tot el de bò que li puga passar. Ara esperem amb àsia el seu darrer llibre. Per cert, el títol m'agrada, pro més que l'anterior, tot i que encara no conec el tema.
El text de presentació de Pere Gomila m'ha encantat també.
Pel que fa a Marina Mercadal, crec que Espeança no se n'hauria de refiar d'ella, encara que l'hagi parit. És una encantadora de serps i, a més, està molt gelosa de la seua creadora. Un perill.
Àngels