Isidor Cònsul
Isidor Cònsul, el primer per la dreta
Fa dies que estic donant voltes sobre la idea d'escriure un post en la mort d'Isidor Cònsul, l'editor de Proa. Normalment, les necrològiques s'escriuen a cop calent, en els minuts o les hores posteriors al decés. Jo puc escriure poques coses sobre ell, perquè no fa ni un any que me'l van presentar. Va ser en el lliurament del premi El lecotr de l'Odissea, a Vilafranca del Penedès. El seu nom em sonava, i tant!. Em sembla que els últims anys de l'edició en català no s'entendrien sense la seua figura. Però també ha deixat empremta com a crític, com a escriptor, com a gestor cultural...
Ja vaig parlar fa uns mesos de com es va involucrar en l'edició de El cos deshabitat. De com em va dir el primer dia que no li agradava el títol original, i de quants correus vam intercanviar fins arribar a trobar el títol definitiu. Les altres dues trobades personals amb n'Isidor van ser també per a presentar la novel·la a Barcelona i a Vilafranca. El sopar posterior a aquesta presentació, al restaurant del Mercat, va ser per a mi com una lliçó magistral sobre edició.
Amb tot, hi ha una cosa que no oblidaré mai relacionada amb n'Isidor Cònsul. La nit del lliurament del premi, el mes d'octubre passat se'm va acostar una persona a qui no coneixia de res i es va presentar com un dels guanyadors d'anteriors edicions del premi. Em va dir en veu molt baixa: "si Isidor et fa recomanacions, escolta'l, perquè quan posa les mans a una obra sempre ho fa per a millorar-la". 48 hores després, diumenge a la nit, n'Isidor em va telefonar per dir-me que s'havia tornat a llegir la novel·la. Jo el vaig escoltar i no vaig parar de prendre notes durant tota la conversa.
Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
