màscara
[31-X-2009] ara ja fa dies que conviviu. quan obres els ulls et diu bon dia i tu l'escrutes. com ens anirà avui?, penses, però no goses mirar-la a la cara. l'esforç de la impostura cada vegada resulta més estèril. tard o d'hora ho sabran. et llevaran la màscara i tu descansaràs. Article complet»
El mes d'octubre, a València
[29-X-2009] El mes d'octubre, a València. Als octubre. Als congressos, als seminaris i als encontres. El mes d'octubre, a València s'escolten tots els accents de la nostra llengua. Es troben tots els pensaments que conformen la nostra cultura. El mes d'octubre, a València, alumnes i professors viuen dins un oasi (aquest sí, oasi i miratge) i pensen i somnien i proclamen... Article complet»
és de nit i plou
[28-X-2009] és de nit i plou. els fanals del carrer vomiten una claredat taronja. ella ha sortit al carrer. descalça. amb la camisa de dormir plena de parracs. sense les dents. sense l'ànima. amb els cabells embullats. el cel plou i ella crida. estira el cap als núvols i els seus ulls s’amaren del diluvi. crida. algunes finestres s’il·luminen. algú despassa les cortines.... Article complet»
si
[26-X-2009] si escrius per escursar la profunditat del forat, però cada vegada t’enfonses més, si canvies el títol però tot continua igual,
si veus que el quitrà que t'habita t’impedeix respirar,
si trobes que ets tu que desafines i que la resta riu,
si si és no Article complet»
...(III)
[25-X-2009] no ho suportes. et criden. tu hi vas. la sala és plena de boques somrients, d'ortodòncies recents. hauries de fer un esforç. per què no ens mires? tot és negre. tot és aspre. tot és res. Article complet»
... (II)
[24-X-2009] dissimules, però encara hi són. la nit en blanc que s'ha fet negra a l'hora de mirar als ulls a la gent. el cor ple de quitrà. l'ànima estrangulada. tot sense llàgrimes, sense drames, que tot això que tens és massa endins per deixar-ho sortir en forma de ruixat Article complet»
...
[23-X-2009] N’havies sentit parlar, però mai t’havien entrat a casa. Ho han fet ara, negres i embafadors. Espessos i invasors. T’habiten en forma de bloqueig, de saliva espessa, de paraules punxegoses. Els convides a sortir, a anar-se’n, però ells canten i ballen i et rodegen i et volen convidar a cafè, però tu ja no hi ets. Tu no hi vols ser i ells t’obliguen. Vols... Article complet»
