Esperança Camps - Dietari

[29-III-2017] Títol: Alfabet de Futur Editorial: Santillana/Jollibre Any: 2017 De la solapa d'Alfabet de Futur: Abril va a l’institut i gaudeix escrivint el seu diari. Li agraden les paraules i en fa llistes. El seu germanastre Andreu és periodista i ha de cobrir la notícia d’un crim: l’assassinat de l’empresari Manuel Sostres. Abril s’imagina a ella mateixa... Article complet»

[26-III-2017] Títol: La Draga Editorial: Llibres del delicte Any: 2017 De la contraportada La vida a Illa, un lloc empobrit i degradat, és trista i desesperançadora. Sempre hi plou. Tothom en marxa i mai no hi torna. Per això, quan n’Ignasi perd la feina a Península i s’adona que, separat de la dona i sense contacte amb la filla, es troba absolutament sol,... Article complet»

[19-II-2017] Dissabte dia 11 de febrer es va fer a Vila-real el sopar del lliurament del guardó de Socarrat Major a l'escriptor i amic Vicent Usó. Ell em va fer l'honor d'elegir-me per a fer-ne la lloa. Ho vaig acceptar amb molt de gust i molta responsabilitat. Una circumstància familiar em va impedir de participar en l'acte, però vaig enviar el paper que va llegir Anna... Article complet»

[08-I-2017] El mes de juliol del 2015, quan vaig ser nomenada Consellera del Govern de les Illes Balears, vaig deixar, entre més, dues coses a mitges. Una era un Màster en Humanitats que cursava a la UOC. L’altra era una novel·la. Quan vaig dimitir el mes d’abril passat no vaig reprendre el Màster, però sí que vaig reprendre la novel·la. O ella em va reprendre a mi. Entre... Article complet»

[31-XII-2016] Arrib una mica tard a felicitar l’any nou. Fa tants mesos que no escric res al blog que probablement ningú ja no té costum d’entrar-hi. Us enviï molts bons desitjos per al 2017. Sobretot a aquells que estau una mica regular. Perquè us falta salut, o feina, o teniu enfora la gent que estimau. O no teniu ningú a qui estimar. Tenc gent propera que no ho passa... Article complet»

[02-VIII-2016] Caces una conversa al vol. Ell li diu a ella que continua passant l’estiu. Li ho diu fluixet, amb paraules poc convençudes. Dolces i sintètiques. No escoltes res més de la conversa perquè camines però a la vegada convoques els mots. Apagues la ràdio. Escrius quan camines o camines quan escrius o totes dues coses. O cap. Passa l’estiu, li ha dit ell a ella. Hi... Article complet»

[01-VIII-2016] Probablement aquestes paraules les has escrites tu però no les reconeixes. No són teues. O no ho són de la manera habitual en què les coses “són” d’algú. Fa massa temps que mantens la ploma llogada. Massa mesos que només escrius paraules mercenàries. Frases alienes. Per això ara observes aquesta amb molta atenció. Les repasses amb el dit i no et són pròpies.... Article complet»