Esperança Camps - Dietari

[04-XII-2014] Avui es compleixen sis anys i dos dies de la inauguració d'aquest blog. Faltaven uns mesos per a la publicació d'El cos deshabitat, la meua quarta novel·la, i vaig pensar que estaria bé tenir una mena d'aparador on explicar les cosetes que anava fent. Era l'any 2008 i el Facebook i el Twiiter tot just començaven a fer-se un lloquet. Elena Vera, l'ànima de... Article complet»

[01-XII-2014] mira’m com estic, penjada de la brotxa i sense alè. Intentava posar un poc de color a aquesta paret tan gris que mai no ens ha agradat ni a tu ni a mi i de sobte, algú ha serrat el trespol. el sol m’ha quedat a mitges i ara no sap si ha de lluir o ha de fer ploure. no gos moure’m perquè no hi ha res que em subjecte i aquests peus plans no tenen on fer-se... Article complet»

[24-XI-2014] Llàgrimes, rialles, somriures, silencis, paraules, corredisses, falses esperances certes, buidor, pena, amistat, excessos, perplexitat, abraçades, copets al muscle, badalls, angoixa, vòmit, dansa, equilibri, dolor... El paràgraf anterior és la llista d’unes quantes paraules que segurament empraria si hagués d’escriure un post sobre la nit del tancament de... Article complet»

[23-XI-2014] Fa mesos n’Empar va rebre un whatsapp d’un lector entusiasta de Vertigen. Es tracta d’un al·lot jove que viu a L’Olleria, un poble de la comarca de La Vall d’Albaida que no arriba als nou mil habitants. Àngel Cano parlava en nom d’un col·lectiu de joves com ell, Els Grisons, que treballen perquè a L’Olleria hi passin coses. Per omplir els buits que deixen... Article complet»

[05-XI-2014] Aquest post l'hem escrit a quatre mans, un any després, amb Empar Marco Els quatre primers dies de novembre he vingut ací, a asseure’m a la vora d’aquest finestró del colomar del Palau. M’agrada contemplar com arriba el color del vespre, quan el cel encara és blau però al carrer les ombres ja són les pròpies de la nit. Avui se m’ha girat feina i s’ha... Article complet»

[10-X-2014] Dimecres, 8 d’octubre, matí Visita al servei d’oftalmologia de l’hospital clínic de València. Proves i revisió prèvia a una operació de cataractes al meu pare. La sala d’espera és plena de gom a gom. La majoria, persones majors com el meu pare. També hi ha algun fillet. Ens criden amb prop de mitja hora de retard sobre l’hora de la cita. Entrem al passadís... Article complet»

[01-X-2014] avui tornarà a ser dos d’octubre del 1989 i seràs vint-i-cinc anys més jove i seràs a València, a un entresol de l’avinguda de Basco Ibáñez i duràs la permanent feta i potser encara no tindràs cabells blancs i estaràs nerviosa i veuràs com els convidats van arribant i llegiràs aquell teletip maleït que parlava de la mort de na Dorotea i en Biel i hi haurà... Article complet»