Esperança Camps - Dietari

[16-XI-2009] És la una de la matinada de dilluns, setze de novembre de 2009. L’al·loteta de la fotografia avui fa setze anys. És la nostra filla gran. La primera que va arribar a omplir la casa de rialles. El primer dia de la seua vida, de la nostra vida junts, va començar a observar-nos amb ulls interrogants i encara continua així: interrogant-nos sempre i en cada... Article complet»

[14-XI-2009] Són Les tres de la matinada de dissabte. Acabam d’arribar d’Alzira, del sopar de lliurament dels premis literaris que porten el nom de la ciutat. Enguany era l’edició que fa vint-i-una del concurs de novel·la, el més antic de tots els que conformen el certamen. Estic molt contenta: el guanyador ha estat en Joan Pons. L’escriptor de Ferreries, autor, entre... Article complet»

[13-XI-2009] Això és com un cicle. Fa pràcticament un any que amb l’ajuda de BalearWeb vam posar en marxa aquest blog. Un dels primers posts que vaig penjar a principis de desembre passat (a banda dels que parlaven dels meus llibres i arreplegaven alguns textos i documents) es titulava Amics, com aquest. I quasi simultàniament en vaig penjar dos titulats Cartes I i... Article complet»

[10-XI-2009] Fa un parell de setmanes, quan vaig anar a Barcelona per a fer de jurat del Premi El lector de l’Odissea, vaig dedicar tot el temps lliure que em va deixar l’horari dels trens a visitar llibreries. L’any passat vaig descobrir La Central del carrer Mallorca, i ja forma part de l’itinerari obligat cada vegada que vaig a Barcelona. Entre altres, aquesta vegada... Article complet»

[09-XI-2009] Sospires per trobar-te cara a cara amb aquell que et retalla les ales. És un feina lenta: cada dia un tros més, cada dia un tros menys. L’horitzó esdevé impossible, i la paraula futur s’esborra de la pissarra. Quan descobriràs l’amo de les tisores el miraràs als ulls. Així t’ho han ensenyat els vells: mira net, mira clar. Demanaràs... Article complet»

[04-XI-2009] T’ha envaït l’hivern. Fa dies que ho saps, que dissimules, que amagues, que negues. La rosada s’ha gelat als teus llavis que ja no somriuen. És llarga l’estació de l’absència. Són anys els dies freds. Les calces de llana, els guants de colorins, la bufanda estampada... tot són pegats inútils. El fred, l’hivern, el tremolor, ets tu. Article complet»

[02-XI-2009] tot és molt espès. les sagetes no hi entren. el foc s'apaga. ella tresca per la vorera i esclafa llimacs. no té ulls ni boca, però et mossega el fetge. comptes els dies a un calendari caducat. un, dos, tres, quatre, trenta, quaranta-cinc. t'atures. els dies de l'aigua bruta s'aboquen al penyassegat. Article complet»