A l'aeroport
[18-VII-2009] (article en diferit, escrit a mitjan capvespre del divendres 17 de juliol)
Un altre divendres en trànsit. M’agrada. Un altre divendres d’aeroports. Ara som a Maó. D’aquí a un estona volaré a Palma i més tard a València. He dinat i he pres cafè a casa, amb els meus pares i les meues filles. Soparé a València, amb en Jesús. Demà aniré puntual a l’oficina.... Article complet»
Pont
[15-VII-2009] Un pont. Et regal un pont i et don la mà i una goma per esborrar la distància que ens uneix. És un pont ferm, fet de paraules i d’absències. Et regal un pont que són lletres blaves i verdes, que són la nostra història. Un pont són molts de ponts. Un dia és l’eternitat, l’univers, el món. Si vols en podem trobar a mitjan camí. Tu comences a caminar i jo començ... Article complet»
Vint anys
[10-VII-2009] Algú va cantar un dia allò de veinte años no es nada, un altre conta els anys de vint en vint i em sembla que ja en fa més de vint que va dir que en feia vint que deia tenia vint anys. Idò, avui fa vint anys que visc a València. Vint anys que em vaig incorporar com a redactora a allò que s’anomenava Canal 9 Ràdio. I sí, ara i aquí puc afirmar que vint anys... Article complet»
negre
[09-VII-2009] negre, sorollós, gris, inflat, infame, solitari, enyoradís, caducat, polsegós... com un diari antic, amb els fulls esgrogueïts... com un telèfon que sempre comunica... com una connexió que sempre falla... com un amic que sempre està reunit... com una platja plena de borps... com el paper que mai no trobes... com l’assignatura que sempre suspens...
hi ha... Article complet»
Absència
[08-VII-2009] L’absència és un forat on no hi sou vosaltres, un pou on falten les xalades i els plors: el silenci. L’absència és una facturassa de telèfon mòbil i unes paraules que van i venen del teclat a la pantalla. Dins l’absència no hi ha el colacao amb galetes del matí ni el suc de la bereneta. L’absència són els llits fets, les taules de treball endreçades i el... Article complet»
L'estiu
[07-VII-2009] L’estiu és la bulla fosca d’una calada en pèl a Cala en Brut. És la lluna plena que insinua la nostra pell de plata.
El desig és la por al negre abissal d’un fons marí que ens atrau. És el riure nerviós i els anys que passen damunt els nostres cossos.
On són les sirenes? On, els càntics eixordadors?
L’estiu i el desig són la mar i el mite de la vela... Article complet»
Sal
[05-VII-2009] Dic sal i ets tu. Dius sal i et llep. Deim sal i no ens en sabem avenir.
Som la sal i som la pell i som l’escuma blanca i l’arena entre les ungles.
Dic estiu i et pens. Deim estiu i fabricam l’ombra del tendal amb paraules manllevades.
Ens pensam salats i a l’ombra, i dibuixam un silenci fet de regalims de suor i de renclins embullats.
Som la sal i... Article complet»
