Els clubs de lectura són un invent meravellós. Per als autors és una manera de conèixer de primera mà les inquietuts dels lectors. També és una manera de conèixer quina és la percepció dels receptors del missatge que l’autor ha emès en un espai i un temps diferents i allunyats. Temps i context diferits. Bé, tot això ve a compte de la reunió d’anit al club de lectura de l’Alcúdia de Crespins dins el marc de l’associació cultural La Garrofera. Va ser una trobada amable, on vaig conèixer unes persones que havien fet una lectura delicadíssima de El cos deshabitat. Gent entusiasta dels llibres i la lectura que acudeix a la cita amb els seus exemplars treballats, subratllats, amb notes preses i pàgines assenyalades. La vesprada era freda, però l’ambient va esdevenir càlid amb les primeres paraules de Josep Manuel Vidal, blocaire i coordinador del club. Ja els ho vaig agraïr en persona, ara bui que quedi per escrit i il·lustrat amb un de les fotos que ens va fer en Jesús.
Xelo: quan no s'és Unai Siset, la feina de l'escriptor és molt solitària. mai saps si allò que fas pot arribar a itneressar a algú. es pot semblar a estara a la vora del precipici. les trobades amb lector ajuden a tocar de peus a terra. gràcies de tot.
Sobren els comentaris quan un disfruta d'una vesprada tan agradable"
Re: Amb El cos deshabitat al club de lectura de l'Alcúdia de Crespins
L'entusiasme del grup estava justificat. Vam gaudir amb la lectura i vam gaudir després amb la trobada amb l'autora. I alguns després amb el sopar (bé, en realitat tots els que et vam acompanyar). I hem crescut en moltes coses.