Cementeri
Acab d'arribar d'un soterrar. La mort em fa por i em fa ràbia. La consider inútil. És una ombra contra la que lluitam tota la vida. Com en les males pel·lícules, des del principi sabem com acabarà. La mort em fa por i em fa mal i em fa ràbia, i al mateix temps, em fascinen els cementeris com a no llocs. Estan plens de portes closes, d'armaris que no s'obren, de vitrines tancades amb pany i clau. Plens de flors que no fan olor. Els cementeris estan massa nets, massa ordenats, massa lluents.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (3) |
Comentaris
Re: Cementeri
Sònia: a mi també m'atrauen els cementeris, però m'ofèn la bellesa tan neta i tan tranquil·la que tenen. l'ordre. tot està al seu lloc. i després m'he de convèncer que és lògic que està tot tranquil i ordenat: els habitants d'aquest lloc no són esvalotadors...
cementeris
A mi, no sé per què, m'agrada de passejar-hi a ple sol. Tenen una quietud que em calma, i alguns, com el de Sinera, una bellesa que em reconcilia amb la mateixa por de què parles.
Et deix una abraçada forta.
esvalotadors
sí, és lògic! :-) els esvalotadors són els vius, per bé i per mal!