Diumenge que és dilluns. Escric poc, últimament. Estic contenta: el Barça ha guanyat amb un joc de filigrana. Els dos dies a l'oficina han estat bons de dur, sense gaire retgirons.La nit és humida i fresca. Diuen que a partir de demà els dies començaran a ser més llargs. Tant de bo! Enguany tenc la sensació que la fosca arriba massa prest.
He escrit que estic contenta, però la felicitat no és complerta. Al meu costat tenc gent que s'ho passa malament. La salut. La falta de salut. No diré noms ni contaré els casos. Sé que de tant en tant aquestes persones passen per aquí, així és que només els vull dir que faig, fem a casa, molta força perquè tot surti bé. Que a vegades em fallen les paraules, perquè les sé sobreres, però hi som.
Aquí baix hi ha un clip amb fotos i textos de Subsòl. La veu que sona és la d'Eva Dénia, una amiga que ens va acompanyar a la primera presentació del llibre. El muntatge l'ha fet n'Emma, la meua filla gran. Ara Unai Siset s'ha retirat uns dies, però ja puc avançar que el mes de gener serem a Sueca i a Alcoi. Seran dues trobades amb lectors un poc diferents de les que hem fet fins ara, i per això ens resulten engrescadores. Més endavant donarem els detalls.
M'està quedant un post rar, cosit i apedaçat amb temes diversos que no tenen gaire relació entre sí. Això és el que passa quan fa dies que no escrius i és diumenge a vespre i necessites desconnectar.