Tres dies
Tal com m'imaginava, el cap de setmana ha estat dur a la feina. Dur i interessant, sense gaire temps per pensar en altres coses que no sigui l'actualitat i les imatges disponibles per poder escriure i editar notícies. I és clar, aquests dos dies, el tema principal ha estat el caos aeroportuari. Per davant de mi han passat centenars d'hores d'imatges de persones tirades a les sales de facturació. Famílies, persones majors, fillets, cans, moixos maletes caríssimes, bosses modestes... desenes de milers d'històries particulars. Vols per plaer, per necessitat, per malaltia, per casament, per feina...
Les fotos que il·lustren aquest post són de dia dos de juliol passat, a l'aeroport de Menorca. Es van repetir durant tres divendres seguits. El meu vol sortia cap a València devers les set o les set i mitja, però sempre hi havia retard. Un retard que ningú no podia justificar. L'avió era a Bilbao i no arribava mai a Menorca. Al tercer divendres, després que els senyors d'Ibèria ens donessin un val per un entrepà de fuet i un bòtil d'aigua, un pilot d'una altra companyia va dir en veu alta, sense mirar a ningú, sense dirigir-se a ningú de nosaltres: Los controladores.
Ningú li va dir res. Realment en aquest vol l'esperàvem vuit persones. La terminal era deserta. La imatge és just la contrària de les que hem vist aquests dies. Fins i tot van apagar l'aire condicionat i feia molta calor. Van tancar els bars i les botigues. Vuit persones, esperant fins a la una menys vint l'arribada de l'avió. Va ser el darrer que es va enlairar de la terminal just cinc o sis minuts abans de l'horari previst de tancament d'operacions. Los controladores, va dir aquell home. Vam arribar a València passades les dues de la matinada. Amb la bateria del portàtil esgotada. La de l'ipod, a punt de fer figa, la novel·la llegida i la revista arrugada. Los controladores, va dir, sense adjectius, aquell pilot que viatjava de passatger.
La vaga salvatge de controladors m'ha dut al cap aquells tres divendres d'aeroports, però el que em ve de gust és pensar que ara ja és molt tard i no m'importa perquè he desconnectat el despertador. Perquè demà serà dilluns però no caldrà que m'aixequi a les set i quart per despertar les filles. Demà deixaré que sigui el cos qui em digui que ja ha dormit prou. Obriré els ulls molt a poc a poc i faré la vessa uns quants minuts. Amb la ràdio encesa i la ment en blanc. Pensant que tal vegada aquesta setmana vindrà llisa, plana, sense ensurts. Al menys, tenc tres dies de despertador mut i rellotges relatius.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Re: Tres dies
Aprofita'ls, Esperança, perquè els ensurts als aeroports no han acabat, ben segur... Hi ha molta brutor al darrere, em fa l'efecte. Bona nit, o bon dia...