escopit (reacció després d'escoltar la telefonada d'un parat a un programa de ràdio)
no puc evitar donar voltes a la crisi econòmica. no puc evitar posar-me de mala llet quan pens en la gent que no té feina. em deman, ja sé que és retòric, on són els doblers? qui s'ha fet ric? per què hi ha d'haver tanta gent que ho passa malament? em fa vergonya i em fa pànic escoltar telefonades com la de l'àudio que he trobat a un enllaç de feisbuc. i per això l'enganx aquí. estem a les portes de nadal i la gent diu, no hi ha ambient. i és clar! com hi ha d'haver ambient? la gent està carregada de por. por a perdre la feina, a no sebre com acabarà això. quan acabarà? por a la por. pànic. ningú ho té segur. llocs de treball, oficis que fa uns anys semblaven inamovibles, ara són sobrers. i diuen que no hi ha ambient de nadal, que la gent no gasta. i ens fa vergonya parlar de comprar coses. i tenim por perquè no veim el forat del pou. tenim por perquè no trobam el mapa que ens ha de traure d'aquest fangar. no tenim ni mapa ni guia. i el pitjor de tot, és que mires a dreta i a esquerra. observes l'horitzó, més enllà de les fronteres, i aquest guia no hi és.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Re: escopit (reacció després d'escoltar la telefonada d'un parat a un programa de ràdio)
el tall d'àudio és absolutament bèstia. Toca valorar el que tenim perquè qui sap si pot ser ser més efímer del que imaginem
Crisi
és el pitjor (i més kafkià) de la crisi, que ho ha acabat PAGANT qui no l'ha provocada.
I els bancs, mentrestant, se n'han sortit "de rositas"
una abraçada Esperança