Esperança Camps - Dietari

Març

Diumenge, 28 de febrer de 2010

Primeres hores del mes que ens ha de deixar caure damunt el coixí de la primavera. A la manera de Gil de Biedma, aquest hivern que s'acaba està sent llarg i dur. Avui intent escriure un altre post sobre aquest cap de setmana que ens ha duit feina d'embarc. La tempesta perfecta. El terratrèmol de Xile. La detenció de l'enèssim cap d'ETA... Tot molt espès i no tenc ganes de parlar d'aquests temes perquè el que vull és desconnectar per poder dormir a una hora prudencial.

Escric això, deia, i em ve al cap una activitat que feien les meues filles a l'escola. Quan anaven a les etapes d'infantil i al primer cicle de primària, cada dilluns els tocava dibuixar el cap de setmana. El seu cap de setmana. Si havien anat d'excursió amb la família, si havien anat al cine, a dinar a casa dels avis o a passejar per la muntanya.... Això és el que dibuixaven com podia la majoria de companys de les meues filles. Després ho havien d'explicar en veu alta als companys quan eren molt petits, o escrivien unes ratlles quan eren més majorets. La petita de casa m'ha conegut sempre treballant els caps de setmana. Això vol dir que la figura de la mare no podia sortir mai als seus dibuixos. Si anava d'excursió ho feia amb el seu pare i la seua germana. Si anava a una festa d'aniversari, l'acompanyava son pare, etc. Però ella molt prest va posar en marxa un truc que tant la mestra com nosaltres vam descobrir ràpidament. Ella procurava que el seu cap de setmana sempre fos divendres, que és el dia que aprofitam per anar al cine, o a sopar, o a passejar. Altres vegades aprofitava que jo baixava a dinar algun diumenge per dibuixar-nos a tots asseguts a taula. Llavors escrivia: "L'àvia ha fet arròs amb cabra i la mare ha vingut a dinar. Ens ho hem passat molt bé". El millor era quan jo lliurava. En aquest cas, la filleta em dibuixava enorme, omplia el full i sempre hi era ella al meu costat, petiteta. Escrivia: "La mare ha fet vacances"

No sé perquè escric tot això. Tal vegada perquè aquests dies ella ha demanat de baixar de l'altell la caixa on guarda tots aquests treballs i els hem estat mirant juntes. Els dibuixos m'han impressionat i n'hem parlat. Ella m'ha fet, com sempre un somriure, i m'ha amollat, però què dius, mare? i ha continuat mirant els dibuixos... Ara dorm.