Regular
Escric ara que és mitjan capvespre. Escric directament al formulari del blog enlloc de fer-ho en un document de word per després copiar-ho i aferrar-ho. Això vol dir que serà un post rapidet, poc pensat. Frenat. Sí, perquè fa dies que em roda pel cap i evit escriure'l. Som al despatxet nou que m'he fet amb una taula petita, un cactus, una falguera i un munt de fotos. Tenc una finestra molt gran que em deixa veure molt de cel i em permet intuir els trossets de vida que bateguen a l'altra banda d'aquest desllunat enorme. Tenc connectada la ràdio de l'iTunes. El canal CBC Classical que ara amolla música celta i abans Haydn.
La matinada de dilluns, quan escrivia l'entrada anterior pensava que aquesta seria una setmana plàcida. En certa mesura ho ha estat: ens hem desempallegat del fred i hem arribat a tenir 23 graus, el cel ha estat blau cada dia, fa ventet i l'ambient sembla que ens du directament a les falles. Dilluns ja faran la primera mascletà. Plàcida havia de ser aquesta setmana...
Però aquests dies de cels blaus i temperatures agradables, amb dinars amb amigues i reunions divertides a mig matí han tingut uns episodis tan sòrdids que enfanguen tota la resta. Episodis desagradables. Hem tingut notícia de comportaments repugnants, de patiments insofribles, de companys insolidaris. Hem sabut de bromes macabres i preses de pèl en el territori de la sobirania popular. Hem vist somriures sarcàstics, hem escoltat paraules gruixades. Ens hem quedat de pedra amb comportaments intolerables que a molta gent encara li costa condemnar...
Tan bé que es presentava la setmana... i tan tontos que ens creuen... i tanta por que volen que tinguem... i tan mesells com ens fan
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
