Sobre la llengua... (quina vessa)
Són tot dues coses que em van passar ahir
PRIMER: A l'hora de dinar, la nostra filla major, que fa primer de batxillerat a un Institut de València, amb doble línia (ella el fa en valencià), ens preguntava estranyada per què quan al Centre es referien a "llengua", sempre era l'espanyola. I afegia que per a referir-se a Valencià, el tractaven com un idioma. Està considerat al mateix nivell que l'anglès, ens deia, com una llengua estrangera. També s'estranyava que el seu llibre de Lengua Española estava dedicat bàsicament a la literatura, i que el de Valencià a aquestes alçades, ens deia, encara hi ha moltíssima gramàtica i ortografia. Ens demanava per què. Nosaltres li vam dir que en la pregunta estava la resposta. Que el fet que ella mateixa es plantegés que estudiar la seua llengua materna com una llengua estrangera al seu propi país indicava un índex anormalitat considerable.
SEGON: Escolt a la ràdio que la Conselleria d'Educació aplicarà un "tractament lingüístic diferenciat" a una alumna de cinquè de primària que va suspendre l'examen de Coneixement del Medi perquè va contestar les preguntes en castellà. L'assignatura l'està cursant en valencià perquè la filleta està immersa dins un programa anomenat PIP (Programa d'incorporació Progressiva). La filleta té un pare que va declarar que "el valenciano es una lengua tribal" i ell no està disposat a que la seua filla l'aprengui, tot i que viuen aquí. A la Conselleria d'Edudcació li ha faltat temps per a fer bandera d'aquest cas i agombolar la filleta, i revisar-li l'examen. Al pare li ha faltat temps per dir que ha guanyat una batalla, però no la guerra, encara.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Sobre la llengua
No sabia que podeu triar quina llengua voleu als instituts. Però emmarca molt bé, mira quina coincidència, amb el tema (i el treball entregat avui) que estem tractant a la facultat: la llengua valenciana en els segles XVI i XVII. Que és d'aquí d'on ve tot, fins al dia d'avui.
Del mateix cantó, Francesc Bernat publicava l'article prou interessant "Què hi ha rere la qüestió de la llengua al País Valencià?" I la resposta, no fàcil, era la qüestió del nom i de la unitat de la llengua. I és que, evidentment, la qüestió està molt més malament a València que a la resta del Principat, tot i que per tot queda molt per fer.