Populisme i desassossec
Els líders populistes són com el flautista d’Hammelin. Toquen una cançoneta senzilleta i aferradissa amb una flauta aguda i les rates hi corren darrere. Berlusconi, Haider, Gil, Anglada, Hitler...
No vull dir que qui els vota siguin rates. Probablement, les rates siguin els autors d’uns discursos abominables que per la seua pròpia senzillesa encanten el personal.
Normalment, els líders populistes aprofiten les situacions de crisi, de desafecció, de grans drames, o de falta d’un lideratge fort per a fer les grans captures de vots.
És una pràctica habitual dels líders populistes estalonar-se en el que anomenen “la veu del carrer”, convertir l’anècdota en categoria. “Es un debate que está en la calle y nosotros le hemos puesto voz”, deia l’altra dia una portaveu d’un partit. Parlava de la conveniència d’establir a Espanya la pena de cadena perpètua. Aprofitava, és clar, allò més feble, més sensible: l’assassinat d’una al·loteta.
La immigració és un debat que aquests dies s’ha posat de moda. Els líders dels partits, diguem-ne, “normals” han hagut d’assumir el discurs populista per no perdre vots. Amb això han aconseguit més desafecció, contradiccions internes dins els seus partits, esporoguir els immigrants, amb papers o sense, donar la raó al populista que al mateix temps és fatxa i si pogués posaria tots els immigrants dins un vaixell i l’enfonsaria enmig de la mar, estigmatitzar tot un col·lectiu, i tirar per la borda la bona feina que havien fet durant anys a favor de la integració.
Després hi ha el tema del cementeri nuclear. Tothom vol tenir electricitat a casa, però només vol prémer un botó. Ningú vol que les línies d’alta tensió passin a prop d’on tenen el capçal del llit ni l’habitació de jugar dels fillets. Ningú no vol cap abocador, ni cap presó, ni cap reformatori, ni cap centre de metadona, a prop de casa... Què fem? Tornam a les cavernes i ens il·luminam amb fogueres? reciclem el cent per cent del fem que fem? matem els malfactors? O ens posam d’acord i pactam? El govern central, que és a mans d’un partit antinuclear, està obligat a construir un cementeri per abocar-hi les restes altament contaminants. Per guardar-hi durant centenars d’anys, diu, les restes i els enderrocs, si un dia aconsegueix desmantellar alguna central. El partit de l’oposició, que és obertament pro-nuclear, no vol el cementeri a cap comunitat autònoma on governa. El president d’una comunitat que abans era ministre d’indústria, diu que el tema nuclear s’ha de repartir, i que a Ascó ja tenen la central. A Ascó volen el cementeri. Familiars de l’alcalde d’Ascó i alguns regidors del municipi treballen per a la central. Ells sí que volen el cementeri i tots els milions d’euros que vindran darrere.
Haití. Gran desgràcia, el terratrèmol. La comunitat internacional es mobilitza. Les persones donen diners a les ONG, els bancs cobren comissions. Europa critica que els EEUU siguin tan protagonistes a Haití. Europa encara no ha estat capaç de fer res de manera conjunta per Haití. La nova alta representant d’afers estrangers, no record el nom de la baronesa, encara no ha piulat. Ahir es van reunir a Canadà per prendre decisions, ella no hi va anar. Els països reunits al Canadà van ser incapaços d’arribar a cap acord per ajudar Haití, i van dir que tal vegada a la reunió de primavera veuran què fa. Haití ja no és a les portades dels diaris.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
