Un altre post sobre Facebook
El divendres vuit de maig de l’any passat vaig escriure aquí: “Tenc un facebook” . L’havia creat la nit abans i tenia 27 amics. Em semblaven molts! Avui tenc 300 amics i també em semblen molts. A banda de tantes amistats, som membre de grups tan extraordinaris com ara “regala llibres per nadal”, “perquè els princeps donin l’herència d’en balada a ciutadella”, “no sé quants milions de persones que han de parlar català”, “perquè no destrossin el cabanyal”, i ara, darrerament, m’he fet d’un grup que es diu “hippies amb VISA” (he de reconèixer que aquest m’encanta).
Una de les coses que em meravella de la fauna que transita per aquesta paret infinita és la imaginació, la immediatesa de la gent per a crear grups sobre alguna qüestió d’actualitat. El que no entenc és què ho fa que alguns d’aquests grups creixin de manera exponencial en poques hores, i d'altres es limitin a arreplegar un centenar de seguidors. Altres són com focs artificials: surten amb una gran potència, força i llum, i poc després moren de finor. D’això supòs que ja ens en parlarà pròximament alguna tesi doctoral que supòs que algú ja deu redactar...
En aquests mesos en que he mantingut obert el perfil (no sé perquè li diuen perfil, el meu rostre surt ben de cara) me n’he adonat que ara tenir un Facebook és una vulgaritat, tothom en té (no sé si dir "tenir un facebook" "ser a facebook" o "ser de facebook"). Ara el que toca és obrir grups, amb noms llargs i estranys, i si és possible escrits amb faltes d’ortografia, o allunyats de la normativa, i fer que la gent s’hi adhereixi, s’hi faci, en sigui. Segons m’han dit, també mola enviar virus informàtics a través de missatges escrits al mur. També he observat que a Facebook és important no només tenir molts d’amics, que això ja s’entén, sinó també, ser de molts grups al mateix temps, amb noms, ja hi he dit, com més llargs millor. Un dels que m'agrada molt aquests dies és aquell que diu que ja no cantes a la dutxa i ja no siules pel carrer per por a l'SGAE.
Ah, el tema de la granja no l’he tocat... veig que de tant en tant hi ha gent que posa un ou, o a qui li neix un vedell, i a altres se’ls mor la collita perquè no reguen. No, fins aquest nivell no arrib.Tampoc no he descobert la meua foto del dia ni he resolt cap enigma dels que es veu que hi ha al mur
A pesar de tot l’anterior Facebook m’agrada. Des del mes de maig, a través de Facebook he donat a conèixer alguna activitat en què he participat, m’ha servit per enllaçar-hi aquest blog i fer-lo arribar a més gent. Rall més sovint amb els meus cosins que viuen a Ciutadella, Palma o Barcelona. Fins i tot, per Nadal, li vaig regalar un perfil seu a la meua mare. He “conegut” de manera física i no virtual persones que només eren fotografies al perfil, i a més, he fet contactes interessants. Sóc "amiga" de totes editorials que se'm posen a tir, mai no se sap... Som fan d’algunes pàgines com les que surten a les fotos de Balearweb, que ens dóna pistes boníssimes sobre les illes, on hi ha vídeos encantadors i fotos de paratges meravellosos, a més d’informació bàsica per als visitants. També som fan de la pàgina de Menuts del Món, una ONG valenciana, modesta, que treballa fermament a Bolívia fent projectes que es poden tocar amb les mans... Per totes aquestes coses, m’agrada Facebook.
Amb tot, hi ha moments que no sé com reaccionar. Per exemple, hi ha certes normes d’urbanitat que no sé com funcionen. Com ara, què he de fer si algú vol ser amic meu i a mi no m’interessa? Pitjar la tecla “Ignora-ho” em sembla de molt mal gust. A més, què passa quan la sol·licitud li arriba denegada. S’enfada l’altra persona? A vegades qui "em demna amistat" és algú de l'empresa que no m'interessa que sapi quines bestieses som capaç d'escriure al mur. A vegades no conec la persona que vol ser amiga meua, a vegades no hi ha ni foto al seu perfil, què faig? Per no dir res dels “esdeveniments” Si hagués d’anar a tot allà on em conviden, ja hauria fet la volta al món... Els suggeriments d’amistat em semblen modernes “celestines”... no sé, m’agrada Facebook en general, però a vegades...
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (5) |
Comentaris
Re: Un altre post sobre Facebook
La pèrdua de temps és fotuda, sobretot pels qui ens autoenganyam pensant que és part de la nostra feina. Sovint em venen ganes de donar-me de baixa i no entrar-hi mai més!
Re: Un altre post sobre Facebook
susana i coralet: gràcies per passar-vos pel blog. és cert que el feisbuc és un lloc on es pot perdre molt de temps, però s'ha de sebre administrar. hi ha excessos, però també hi ha diversió, i molt de xafarderisme. ah, coralet, gràcies per fer-te fan de menuts del mon. en necessitam molts d'amics i col·laboradors....
comentari
Sí, jo també pense que el problema és la distracció més pèrdua de temps. Hem d' establir (jo he d'establir, vull dir) regles per nno passar més d'un quart d'hora cada dia, perquè són aficions que més les agarres quan més feina (estudiar) tens. Qualsevol cosa menys estudiar. També em costa saber actuar en certes coses, com això d'ignorar (jo sí ho he fet) i crec que és perquè les relacions virtuals tenen altres pautes i n'hi ha gent que ho "'pilla" abans i gent que li costa més, com és el meu cas. Per cert, jo coneixia eixa ONG menuts del Món, però no sabia que tenia pàgina (si ara tot el món ne té) vaig a fer-me fan ;)
no hippie i amb sa visa que treu fum
Esperança, m'ha encantat el teu article, sobretot, la part aquesta que reconeixes que t'encanta HIPPIES amb Visa, més que res per la part que em toca. Un altre que també em va agradar és el que nom Nivell 'A' de català mínim per poder crear grups al facebook, hahha em sembla que ens estalviaria molt de mal a n'es ulls!!! L'únic problema que li veig és la distració que provoca a nombrosos estudiants i els que ja no ho són. Per cert, si poses ignorar-lo...a ell li queda com a pendent de confirmació...i, per tant, no s'adona del teu rebuig i pot pensar que tens tants d'avisos que ni t'adones de la seva presència. Hi ha cada cosa...jo encara ric amb el teu artilcle..i és que tens tanta raó!
Re: Un altre post sobre Facebook
elena: no es tracta de perdre el temps, ni d'autoenganyar-se, sinó de treballar d'un altra manera. la possibilitat de tenir múltiples pestanyes obertes a la pnatalla de l'ordinador fa que puguem estar pendents de diferents coses a l'hora. el FBK, el correu, la pàgina en que estem treballant... això, les dones, perquè els homes.... :-)