Esperança Camps - Dietari

Tènue

Dimecres, 20 de gener de 2010

M’agraden aquestes hores del vespre, quan el cos ja demana que baixis la intensitat de la llum, quan la cuina està recollida, els trastos del saló arreplegats i cada filla és a la seua habitació. Demà la petita té examen de Medi i li costa trobar la calma que l’ha de dur a la son. El silenci s’escampa per la casa. De tant en tant passa un cotxe.

Guait per la finestra i imagin què passa darrere les cortines il•luminades dels veïns. La majoria de les cortines són blanques, però els xinesos les tenen de color lila, quasi morat. M’agraden! Els semàfors del cap de cantó canvien de color per a ningú. Mir els vidres pintats de blanc del que fins la setmana passada era una oficina de La Caixa. És la primera vegada que veig com es tanca una oficina de La Caixa i no m’ho podia creure. Això també deu ser per culpa de la crisi. L’oficina va treballar fins al migdia. Quan van tancar van entrar uns operaris i a l’hora de sopar, l’havien desmantellada tota, caixer automàtic inclòs.

Abans d’agafar un llibre faig un darrer repàs als diaris electrònics. Deformació professional. El terratrèmol d’Haití va reculant a poc a poc de les portades. La mida de les fotografies disminueix a mesura que s’engradeix el drama d’aquella gent. Allà pateixen igual, però aquí ja ens hem cansat de contemplar el seu mal. El pròxim pas serà fer tornar els enviats especials. Apagar els focus. Ja patien abans del terratrèmol, els haitians, i a nosaltres no ens importava gens. Els hospitals d’Haití ja estaven mal dotats abans que la terra s’engolís el que quedava del país. Els comentaristes diuen alegrement que Haití és un país sense estat. Idò, què fem ara?

Ja sé que hauria de sebre que aquestes coses passen, però ahir vaig patir un atac d’spam a aquest blog que em va desestabilitzar. Em va tocar esborrar quaranta-quatre comentaris que no entenia gens, i que es veu que intentaven vendre viagra a algun incaut. Dissabte en vaig esborrar cinquanta-dos. No entenc aquest tipus d’spam i tampoc no sé què venen a fer a aquest quadern. N’Elena de Balearweb, que té més paciència que un sant, m’ho ha explicat un munt de vegades, però jo no hi entr. Ho sent. No entenc que hi hagi gent desenfeinada que es dediqui a enviar, des d’ip diferents, centenars de comentaris a un bloguet de mala mort perdut en el ciberespai oferint viagra o allargament de penis, que és l’altre tema estrella d’aquesta gent...